Casa fàbrica Bertran
La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)
Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
La família Bertran, procedents de Tortosa, compraren l’any 1716 una casa i uns terrenys al carrer de sant Pere Més Baix. En aquests terrenys aixecarien un antic casal a principis del segle XVIII. Era una edificació que ocupava una parcel·la ampla i profunda que donava als carrers de sant Pere Més Baix i sant Pere Mitjà.
L’any 1783 es funda la companyia Francesc Bertran i Cia. destinada a la fabricació d’indianes i al tissatge. L’any 1796 es reforma la fàbrica situada al carrer sant Pere Més Baix, i l’any 1797 succeeix el mateix amb la part que donava al carrer de sant Pere Mitjà. L’any 1815 es construeix una casa de quatre plantes destinada a habitatges al carrer sant Pere Mitjà. Al llarg dels següents anys s’aniran realitzant reformes tant al carrer de sant Pere Més Baix com al carrer de sant Pere Mitjà.
L’any 1790 la família Bertran es retira del negoci industrial, però segueix invertint en obres a la fàbrica, ara llogada com espai industrial, fins que l’any 1845 1845 Josep Bertran i Ros va efectuar la venda de la fàbrica.
Aquesta casa-fàbrica, amb un nombre d’operaris d’uns 37, incloses 10 criatures, tenia “una clara tipologia de casa comercial set-centista, amb un cos principal format pel casal de Sant Pere Més Baix, destinat a casa de comerç, residència i fàbrica d’indianes, i uns cossos secundaris destinats originàriament a les quadres de treball i habitatges, que donaven al carrer de Sant Pere Mitjà, a través d’un pati de maniobra”[3].
La Casa fàbrica Bertran és conjunt d’edificis avui en dia existents que corresponen al número 35 del carrer de sant Pere Més Baix i als números 20 i 20b del carrer de sant Pere Mitjà. Aquests edificis estan actualment destinats a habitatges i comerços.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Atigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2103, pàg. 114
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona