Amb l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].
Miquel Alegre i Roig, provinent d’una família que es dedicava a la venda de teixits de llana, s’associà l’any 1761 amb dos socis per crear la companyia Alegre i Gibert destinada a la fabricació d’indianes.
Aquesta casa-fàbrica s’instal·là al carrer de Trentaclaus, avui en dia carrer Arc del Teatre. L’any 1763 es feren obres a la fàbrica.
L’any 1770 la companyia Alegre i Gibert es va fusionar amb la companyia del fabricant d’indianes Joan Baptista Cirés (o Sirés), donant lloc a la societat Cirés i Cia. Segons sembla la fàbrica d’indianes que tenia Joan Baptista Cirés al carrer de Montalegre va continuar treballant de forma integrada amb la fàbrica del carrer de Trentaclaus.
Miquel Alegre i Roig intentà rebre un títol nobiliari, però serà el seu fill Marià Alegre d'Aparici i d'Amat qui, l’any 1797, rebrà la concessió de la Baronia de Castellet; amb aquest nom serà coneguda a partir d’aleshores una de les casses del carrer de Montcada, avui forma part del Museu Picasso.
Fins a l’obertura del carrer Nou de la Rambla, l’any 1788, la fàbrica Alegre-Cirès tenia els prats d’indianes al mateix indret; ara, però, es perdran una bona part d’aquests prats “afectats pel traçat del carrer Nou, en els quals s’hi construirien nous edificis que formaren la façana del nou carrer. Un d’aquests edificis donava accés a la fàbrica Cirés a través d’un passatge anomenat tradicionalment les Voltes d’en Cirés (o Sirés) que serà en el futur el carrer de Cirés”[3].
L’any 1797 es demana llicència per construir una casa al carrer comte del Asalto, avui en dia Nou de la Rambla, “format per habitatges i botigues que, durant uns anys, probablement fins a la dècada de 1850, va ser el que tancava l’accés a la fàbrica Cirés, a través d’un passatge que arrencaria del portal dret”[4].
Entre els anys 1842 i 1849 l’antic passatge de les Voltes o Arc d’en Cirés, que devia donar accés des del carrer Nou de la Rambla a una propietat, es converteix en carrer, i la major part dels edificis de la fàbrica foren enderrocats i substituïts per cases de veïns.
Els bombardejos durant la Guerra Civil Espanyola afectaren la zona; les edificacions foren enderrocades i donaren lloc a l’obertura de l’actual avinguda de les Drassanes.
Aquella fàbrica, situada entre els avui carrers de Nou de la Rambla, carrer Arc del Teatre i l’avinguda de les Drassanes tenia l’any 1768 entre 60 i 150 operaris, homes, dones i nens.
[1] Artigues i Vidal, J.; 2011, pàg. 259
[2] Artigues, J., Mas F., 2013
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 274
[4] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 274
Bibliografia
Artigues i Vidal, J.; 2011, “Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril”, Barcelona Quaderns d’Història, Núm. 17, Ajuntament de Barcelona, pàg. 253-279
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Artigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013 “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Artigues, J., Mas F., 2013, “Indianes 1736-1847”, MUHBA Guia d’Història Urbana Núm. 14, Ajuntament de Barcelona
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987
Sánchez, À.; 2012, “Indianes, 1736-1847 Els orígens de la Barcelona industrial”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona