Casa fàbrica Aimar Ribas

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Amb  l’aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Barcelona, sorgeix un nou tipus d’edificació: la casa-fàbrica. No es coneix gaire de com era la seva distribució interna, doncs el projecte presentat per obtenir la llicència municipal, obra d’un mestre d’obres de confiança, només dibuixava una simple delineació de la façana, car era l’únic “’aspecte regulat per les ordenances, és a dir, l’àmbit públic de les construccions”[1]. Eren, en el seu conjunt, unes construccions adscrites estilísticament al neoclassicisme acadèmic, amb una “una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, le cour carré, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives”[2].

L’any 1762 el tintorer de llana Josep Aimar (o Aymar) va fundar la societat Josep Aimar i Cia amb la finalitat de construir una fàbrica destinada a la fabricació d’indianes.

Al mateix any compra un antic casal, amb vestigis del segle XV, al carrer d’en Llàstics, que va reformar per tal d’encabir-hi la instal·lació fabril, organitzada al voltant d’un pati, aspecte típic dels casals medievals. “Cal subratllar especialment que una característica molt comuna al barri de Sant Pere, amb la reutilització d’edificis medievals, era la conservació de les antigues portes adovellades medievals d’arc de mig punt, però que moltes d’elles foren adaptades, amb forma d’arc rebaixat, molt més adequat per al trànsit de carruatges de càrrega comercial o industrial”[3].

L’any 1779 i al 1802 es reforma i amplia la fàbrica, aquesta última aixecant dues plantes més i  modificat les obertures. “L’edifici resultant va ser una construcció de 4 plantes d’alçada i una amplada de parcel·la de 12 canes, és a dir 96 pams, i probablement devia ser destinat al lloguer d’espai industrial”[4]. Era una fàbrica amb 63 operaris, incloses 17 criatures.

Aquesta edificació del segle XVIII arribà a la dècada dels anys vuitanta del segle XX, quan fou buidat, només conservant un fragment de l’antiga façana, per tal de construir-hi habitatges.

Aquest edifici existent parcialment al carrer d’en Llàstics nº 1-5 i carrer de Gatuelles nº 9, el catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona ens evoca la següent descripció: “Casalot del segle XVIII -potser amb vestigis del XV- que presenta un amplíssim portal d'arc rebaixat que donava accés a un pati situat al fons de la parcel·la i pel qual podien entrar-hi carruatges. Al costat dret hi ha un altre portal, de fals regràs, i a mà esquerra un antic portal adovellat de mig punt. A la planta noble, sobre el portal carrosser, hi ha un gran balcó, a la llosana de pedra del qual hi ha, dins un medalló de marc rococó, un bon relleu de Santa Eulàlia. L'edifici ha estat enderrocat recentment i, de la façana, només se'n conserven els baixos - l'obertura gran amb  la gran porta  de  ferro  i  les  altres tapiades- i el primer pis amb els seus balcons”[5].  

Bibliografia