L’any 1783 el fabricant d’indianes Josep Castanyer i Codina tenia situada la fàbrica Joseph Castanyer situada en dos emplaçaments: una d’estampats al carrer de sant Pere Més Alt, i una altra de teixits al carrer d’en Tantarantana. “Amb una conjuntura econòmica molt favorable, la fàbrica va créixer ràpidament fins a convertir-se en una de les tres fàbriques més importants de la ciutat, juntament amb les de Gònima i Joan Rull”[1].
L’any 1805 va sol·licitar llicència per enderrocar una edificació preexistent i construir-ne una de nova. Construí “un palau que també tindria funcions de fàbrica, un dels edificis civils més importants de l’època de traçat neoclassicista, a l’estil d’altres fabricants com els Magarola o els Gònima que uns anys abans havien fet aixecar a les seves cases fàbrica neoclàssiques”[2].
Durant l’ocupació napoleònica de la ciutat les obres quedaren interrompudes i no es reprengueren fins al 1818.
“Les activitats econòmiques posteriors dels Castanyer englobarien inversions de capital en la producció, el comerç i béns immobles. Castanyer va mantenir però la continuïtat de la fàbrica d’indianes, ubicada al palau neoclassicista del carrer de sant Pere Més Alt”[3].
El seu fill, Joaquim Castanyer i Molet, es feu construir una casa al carrer Boters, coneguda com a Palau Castanyer, i mantindrà l’edifici del carrer de sant Pere Més Alt com a fàbrica d’estampats.
A mitjans del segle XIX la casa passà a mans de la seva vídua, la marquesa Consuelo de Moragas de Quintana i d’aquí que l’edifici sigui conegut també amb aquest nom.
Durant la Segona República “acollí les dependències de l'Atheneum Polytecnicum, una institució docent i cultural obrerista”[4].
Actualment l’edifici està segregat en diferents propietats. “Es tracta de la construcció privada barcelonina més notable de les primeres dècades del segle XIX, amb una severa façana de pedra”[5], i s’inscriu dins un auster neoclassicisme romàntic. Consta de planta baixa, pis principal i dos pisos superiors. “En la construcció original el pis principal ocupa tota la planta”[6]. “El jardí elevat, que avui és un pati posterior de la casa, desenvolupa una façana de major monumentalitat que la mateixa façana principal”[7].
[1] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 184
[2] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 184
[3] Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, pàg. 185
[4] http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=8&consulta=MCU0KzA4MDE5MyU4K05lb2NsYXNzaWNpc21lJQ==&codi=40472
[5] http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=1240&
[6] Rosselló i Nicolau, M. I., 2005
Bibliografia
Artigues i Vidal, J. i Mas i Palahí F.; 2012, “El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807 / 1808-1856”, Ajuntament de Barcelona
Atigues, J., Caballé, F., Tatjer, M.; 2013, “El llegat fabril al nucli antic de Barcelona: cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle XVIII i principis del XX”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Rosselló i Nicolau, M. I., 2005, “L'interior a Barcelona en el segle XIX”, Tesis doctorals, Departament de Composició Arquitectònica, Programa de doctorat Teoria i història de l'arquitectura, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica
http://hdl.handle.net/20.500.12251/275
Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona: http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?id.districte=01&reqCode=inspect&id.identificador=1240&
Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=8&consulta=MCU0KzA4MDE5MyU4K05lb2NsYXNzaWNpc21lJQ==&codi=40472