Casa fàbrica Castanyer - Casa de la Marquesa de Moragas

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

L’any 1783 el fabricant d’indianes Josep Castanyer i Codina tenia situada la fàbrica Joseph Castanyer situada en dos emplaçaments: una d’estampats al carrer de sant Pere Més Alt, i una altra de teixits al carrer d’en Tantarantana. “Amb una conjuntura econòmica molt favorable, la fàbrica va créixer ràpidament fins a convertir-se en una de les tres fàbriques més importants de la ciutat, juntament amb les de Gònima i Joan Rull”[1].

L’any 1805 va sol·licitar llicència per enderrocar una edificació preexistent i construir-ne una de nova. Construí “un palau que també tindria funcions de fàbrica, un dels edificis civils més importants de l’època de traçat neoclassicista, a l’estil d’altres fabricants com els Magarola o els Gònima que uns anys abans havien fet aixecar a les seves cases fàbrica neoclàssiques”[2].

Durant l’ocupació napoleònica de la ciutat les obres quedaren interrompudes i no es reprengueren fins al 1818.

“Les activitats econòmiques posteriors dels Castanyer englobarien inversions de capital en la producció, el comerç i béns immobles. Castanyer va mantenir però la continuïtat de la fàbrica d’indianes, ubicada al palau neoclassicista del carrer de sant Pere Més Alt”[3].

El seu fill, Joaquim Castanyer i Molet, es feu construir una casa al carrer Boters, coneguda com a Palau Castanyer, i mantindrà l’edifici del carrer de sant Pere Més Alt com a fàbrica d’estampats.

A mitjans del segle XIX la casa passà a mans de la seva vídua, la marquesa Consuelo de Moragas de Quintana i d’aquí que l’edifici sigui conegut també amb aquest nom.

Durant la Segona República “acollí  les dependències de l'Atheneum Polytecnicum, una institució docent i cultural obrerista”[4].

Actualment l’edifici està segregat en diferents propietats. “Es tracta de la construcció privada barcelonina més notable de les primeres dècades del segle XIX, amb una severa façana de pedra”[5], i s’inscriu dins un auster neoclassicisme romàntic. Consta de planta baixa, pis principal i dos pisos superiors. “En la construcció original el pis principal ocupa tota la planta”[6]. “El jardí elevat, que avui és un pati posterior de la casa, desenvolupa una façana de major monumentalitat que la mateixa façana principal”[7].

Bibliografia