Peixateria Nova

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Barcelona constava d’una Peixateria situada “al carrer que anava dret a mar entre l’església de Santa Maria, el carrer de l’Espaseria i el fossar de les Moreres”[1]. Aquesta, però, es trobava en estat ruïnós. Per això el Consell de Cent va decidir de construir-ne una de nova.

“La Peixateria era un lloc tancat, amb zones cobertes. A les zones de pas no es podia vendre peix ni tampoc deixar entrebancs, com ara paners i bancs buits. A la nit, el recinte quedava tancat i els venedors i les venedores havien de deixar l’espai lliure de taules, bancs i cistells, després d’haver netejat la taula on havien tallat el peix. Tampoc no hi podien deixar el peix sobrer, s’ho havien d’emportar tot cap a casa al vespre”[2]. La Peixateria era de domini reial, però era el Consell de Cent qui en regulava el seu funcionament tot dictant disposicions molt minucioses. “A Barcelona, el peix sec i salat podia ser venut a qualsevol lloc de la ciutat, però no pas a la Peixateria, on només s’hi podia vendre el peix fresc”[3].

L’any 1598 s’inicien les obres d’enderroc de la Peixateria vella; mentre no es construïa la nova “les pescateres foren traslladades a indrets propers: a les voltes dels encants, al rastre, i al cos de guàrdia, possiblement el del portal de Mar o el del baluard de Migdia”[4].

“L’indret triat per ubicar la nova peixateria implicava la destrucció parcial de l’antiga muralla medieval, ja que la nova edificació se situava a tocar de les cases de Nostra Senyora de Montserrat fins al portalet del carrer d’en Caldes. El resultat fou un edifici tres vegades més gran que l’antic, amb 40 canes de longitud per 7 d’amplada, coincidint aquesta mesura amb l’amplada de la Torre Nova, a la qual s’adossà. Vers l’abril de 1600 l’edifici estava pràcticament acabat, encara que restaven per fer alguns pedrissos”[5].

Va ser enderrocada després de 1714.

Bibliografia