Monestir santa Maria del Peu de la Creu

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’any 1504 el bisbe de Barcelona dóna llicència per fundar un monestir al carrer d'en Company, anomenat Monestir santa Maria del Peu de la Creu.

“La incertesa sobre els orígens del monestir del Peu de la Creu i dels seus diversos ocupants ha estat a bastament referenciada en la historiografia. Les reduïdes dimensions del convent i dependències originals equipararen el seu record al d'una capella o ermita situada al Raval de Barcelona. Amb tot, la memòria del lloc es mantingué en ser habitat i ampliat per les monges dominiques del convent de Nostra Senyora dels Àngels el 1562, encara que la rellevància d'aquest darrer monestir comports pràcticament la total desaparició del primigeni. El rescat dels seus orígens, la construcció i la funció que desenvolupa dins l'espiritualitat creixent a aquesta part de la ciutat, contribueix a l'estudi de les diverses experiències que, emmarcades dins l'esfera religiosa i assistencial femenina, es desenvoluparen durant la primera meitat del segle XVI, tot i que el monestir del Peu de la Creu fou erigit per albergar un orde masculí: el dels Servents de Maria, coneguts com a servites”[1]

Els frares Serpents de Maria de l'orde de sant Agustí restaren en aquest monestir fins a l’any 1513, deixant nombrosos deutes. El monestir del Peu de la Creu es convertí aleshores “en un dels refugis escollits per algunes religioses procedents del convent de Pedralbes, víctimes de la manca de conciliació entre la branca franciscana Conventual i l'Observant en el context de la reforma monàstica promoguda pels reis Catòlics, ocasionant nombrosos conflictes interns dins la comunitat”[2].

Aquesta petita comunitat depenia bàsicament de les almoines dels fidels, cosa que suposava de tenir una economia molt precària, i que patia al no disposar de rendes ni protectorat. Al no millorar la seva situació la comunitat va decidir “de traslladar-se a un altre indret on les seves condicions de vida millors El lloc que van triar i on van ser acollides fou l’església de la Trinitat, seu de la confraria del mateix nom pertanyent als jueus conversos” [3]. Aquell trasllat es produí l’any 1522, però les monges tampoc restarien gaire en aquell espai doncs l’any 1539 els frares Trinitaris Calcats es varen instal·lar al monestir de la Santíssima Trinitat.

No es tenen notícies de l’ocupació del monestir del Peu de la Creu fins a l’any 1536, quan s’hi instal·la una monja de santa Clara de Lleida. Aquesta comunitat “de religioses desenvolupa una activitat de caràcter assistencial i educativa, acollint noies òrfenes, dones de mala vida en moments puntuals i també ensenyant al poble”[4]. La seva estada al monestir va durar fins a l’any 1543. Aleshores fundaran el Convent de santa Elisabet o de santa Isabel a l’actual carrer Elisabets.

L’any 1561 el Consell de Cent lliura a les monges dominicanes el monestir del Peu de la Creu. Es traslladen l’any 1562, i inicien la construcció d’una nova església, i posteriorment del convent: des d’aleshores serà conegut com a Convent de Mare de Déu dels Àngels.

Aquesta capella del Peu de la Creu, annexionada pel convent dels Àngels “tenia cinc trams de volta d'ogiva. El monestir disposava de dependències annexes: sagristia, dormitoris, refectori i cuina dels quals desconeixem les dimensions”[5]. El cementiri “estava situat al darrere del monestir vers el sud, entre una llotgeta que anava del costat de la casa fins a la paret meridional del monestir i de l'hort”[6].

Bibliografia