En una finca, “que quedava a l'extrem sud de la banda de llevant del carrer dels Corders de Viola, just al davant del pont sobre el Rec Comtal”[1], que l’any 1465 estava ocupada per la carnisseria d'en Lastis, i que l’any 1516 consta que estava ocupada per la carnisseria del Pla d'en Llull, trobem que al 1607 funciona com a hostal, l’Hostal de sant Jaume. L’any 1654 l’hostal havia canviat de nom, i era anomenat Hostal de l’Alba. La proximitat amb el portal de sant Daniel podria explicar aquest canvi d’ús de la finca.
La finca tenia vuit canes d'amplada i quinze de llargada –o seixanta-quatre pams d’amplada i cent vint pams de llargada-. Era doncs, un hostal no gaire gran, on “es produïa una considerable barreja dels espais destinats a la família de l’hostaler i als clients de la casa”[2].
“D’aquesta edificació amb façanes als carrers de Na Rodés i dels Ventres, se n’ha excavat una part molt petita, la qual cosa impedeix veure’n l’evolució des dels primers moments constructius. Tot i això, es tracta d’una construcció d’origen gòtic, compartimentada possiblement al segle XVI. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, on la planta baixa presenta unes característiques diferents a qualsevol altra. Dins de l’estructuració interna dels espais es poden identificar dues àrees de funcions ben diferenciades. A l’espai de llevant hi ha un pati obert al carrer dels Ventres per una portalada, el qual fa de distribuïdor de diferents espais. Al nord es distingeix un magatzem, una latrina de grans dimensions i les escales d’accés a les plantes superiors. A la banda oest del pati existia un porxo del qual es conserva la base d’un pilar central amb nucli de plom”[3]
Constava d’una planta baixa, on es trobava l’estable i el magatzem, amb una àrea de càrrega i descàrrega de mercaderies. “A mig nivell entre la planta baixa i la primera de l’Hostal de l’Alba, hi havia una habitació, seguint el model dels “sostrets” que obrien sobre l’espai a doble altura de les botigues; el primer pis comprenia una sala gran i una altra de petita, cuina, menjador i cinc cambres, i a la planta segona es trobaven la porxada, el galliner, etc.”[4] .
Fou enderrocat per la construcció de la Ciutadella. Avui es poden observar les seves ruïnes del jaciment arqueològic que es troba dins el Mercat del Born
[1] Garcia Espuche, A.; 2009, pàg. 183
[2] Garcia Espuche, A.; 2009, pàg. 184
[3] Artigues Conesa, P. L. i Fernández Espinosa, A.; 2014, pàg. 44
[4] Garcia Espuche, A.; 2009, pàg. 185
Bibliografia
Artigues Conesa, P. L. i Fernández Espinosa, A.; 2014 “El jaciment arqueològic de l’antic mercat del Born. La seva darrera fase d’ús (1700-1717)”, Quarhis: Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, Núm. 10, pàg. 30-55
Garcia Espuche, A.; 2009, “La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII)”, Ajuntament de Barcelona