Hostal de la Bona Sort

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

“Aquest casalot noble del segle XVII correspon a l’únic dels hostals conservats que, com el del Lleó, la Flor del Lliri, la Campana, etc., es trobaven en aquest carrer a prop seu, fins a finals del segle XIX. És un edifici de dos cossos, l'un de planta baixa i tres pisos i l'altre, que sembla una torre, amb un pis més. Tots els paraments són de carreus grans i regulars, amb dues motllures horitzontals que, a l'alçada del principal, ressegueixen tots l'amplada de la  façana. Els balcons, de ferro forjat amb rajoles, foren oberts el segle XVIII. A la planta baixa, a través d'una obertura d'arc rebaixat retallada en un portal adovellat, s'accedeix a un pati amb arcades baixes, des del qual s'arribava a les dependències dels carruatges situades al voltant”[1].

Al segle XVIII iniciaven “el seu viatge en aquest hostal el “càrava”[2] de Mataró, i el d'Arenys de Mar; una tartana per a Perpinyà, Figueres i Girona i diligències i galeres en direcció a altres punts. A més, el parador es dedicava a altres menesters molt varis, com són la col·locació de serventes i el lliurament de maletes als seus destinataris, rebudes, gairebé sempre, al pas dels carreters pels llocs de camí”[3].

L’any 1885 es va restaurar.

 

[1] Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, pàg. 102

[2] Vaixell d'origen sarraí emprat als segles XIV i XV

[3] Perarnau de Bruse, C.; 1951, pàg. 58



Bibliografia

Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, 1987

Perarnau de Bruse, C.; 1951, “El Hostal de la Bona Sort”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros; Núm. 330, Segon Trimestre 1951, pàg.57-61