L’any 1578 els consellers de la ciutat acorden la construcció d’una foneria a la Rambla, en el tram que va des del carrer de la Boqueria fins a la Portaferrissa, arrambada a la part exterior de la muralla. “Estava dividida en quatre seccions de forma irregular, cobertes amb teulada en aiguavés per damunt de la qual sortien les xemeneies rabassudes que donaven eixida als fums. (...)A excepció del cos d'edifici tocant al portal de la Bocaria, destinat a direcció, oficines i estudi de dibuixants i delineants, el restant era obert de cap a cap sense més tanca que una paret baixa que feia de suport a un reixat de fusta. Comunicaven amb la Rambla dos patis; un de molt ample, pel qual entraven i sortien les carretes amb material i les grans peces llestes o per a fondre, i un altre de més estret per al personal”[1].
Al llarg del temps s’anà ampliant en diverses fases fins al 1711.
L’any 1772 va patir un incendi “i els edificis s’enderrocaren pocs anys més tard per tal de poder construir-ne un de nou també a la Rambla amb el carrer Dormitori de sant Francesc, davant les Drassanes, gairebé annex al Palau March, posant-se en funcionament a mitjans de 1777 i quedant acabat a inicis de 1778”[2].
Bibliografia
Curet, F.; 1952, “Visions barcelonines 1760-1860. La Rambla, passeigs i jardins”, Barcelona, Editorial Dalmau i Jover
Vallugera, A.; 2015, “El mercat artístic a Barcelona (1770-1808). Producció, consum i comerç d’art”, Tesis Doctoral, Departament d’Història de l’Art Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/10803/398758