Convent dels Clergues Regulars Menors o Caracciolins

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Els Clergues Regulars Menors, coneguts també com a “minorets” o “Caracciolins, un orde mendicant fundat a Nàpols, que arribà a Barcelona l’any 1631, l’establiment dels quals a la ciutat “va ser complicat ja que no van disposar d’un espai real fins l’any 1652”[1].

L’any 1632 “se’ls va concedir permís per edificar un convent a l’àrea parroquial de sant Just i Pastor, si bé aquest no es va arribar a construir”[2]. Cinc anys més tard, reben autorització per construir un convent al carrer de l’Oliver del Pla d’en Llull al barri del Born, però per desavinences amb els pares Agustins i els preveres de l’església de santa Maria del Mar, fa que marxin a Madrid. Durant els treballs arqueològics realitzats a un solar comprés entre el carrer de la Fusina i el  passeig de Picasso es van documentar unes estructures: “Una apart corresponia als murs de l’església dels Menorets i una altra, a unes estructures prèvies a dita església. Possiblement, segons la directora de les intervencions anteriors a l’actual –Gemma Caballé-, es podria relacionar amb una església anterior que es va desmuntar, i que fou substituïda per la nova església dels Menorets”[3].

Els Menorets tornen a Barcelona l’any 1652 “i construeixen al mateix espai del carrer Oliver d’en Pla d’en Llull (on ja hi haurien edificat anteriorment) un convent, amb una església, que estava consagrada a l’Esperit Sant. Els menorets restaren en aquest convent fins el 1715, moment en què l’espai quedà afectat per la construcció de la Ciutadella i es van desplaçar a la Capella de sant Sebastià (a l’actual plaça d’Antonio López) i s’hi van construir un nou convent”[4].

Durant els treballs arqueològics realitzats a l’esmentat solar, d’una banda es va localitzar a la zona est la continuació dels murs de l’església i dos pous amortitzats al final del segle XVII, cosa que fa pensar als arqueòlegs “que l’església dels Menorets no va acabar de construir-se mai”[5]. I d’altra banda,  a la zona nord de l’església, no es van documentar restes ni indicis de construccions, “fet que ens indicaria que degué quedar com a zona sense construir (possiblement destinada a horts i pati interior), ja que podria haver estar prevista la utilització de l’espai per a ubicar-hi l’absis de l’església”[6].

Bibliografia