Col·legi de Cordelles

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’any 1544 s’havia fundat, per part dels jesuïtes, del Col·legi de Betlem, situat a la Rambla amb carrer del Carme. Al seu costat la família Cordelles projectà la construcció d’un col·legi destinat a l’educació dels joves del seu llinatge.

El nom d’aquest col·legi, segons els seus estatuts era de Col·legi de la santíssima Verge Maria i sant Jaume, conegut però, com a Col·legi de Cordelles.

La primera referència que tenim és arran de la disputa entre el Col·legi de Betlem i el canonge de la seu, Jaume de Cordelles, per la compra d’uns horts situats a la Rambla a tocar del Col·legi de Betlem. Els jesuïtes volien ampliar el seu col·legi, i que aquest disposés d’espai per “disposar de terrenys de joc i esbarjo pels estudiants”[1], i Jaume de Cordelles volia els mateixos horts per construir un col·legi.

L’any 1572 es redacten els estatuts del col·legi, data en què, però, encara no s’havia començat a edificar la construcció.

Mort Jaume de Cordelles, aquest designa en el seu testament seu nebot Miquel Cordelles marmessor seu i patró del futur Col·legi.  Serà aquest, Miquel Cordelles qui va encarregar-se de la construcció de l'edifici.

Es dóna com a data d’inauguració l’any 1593. “Dos anys després 1595, construeixen el Col·legi de Betlem i el de Cordelles, a parts iguals, la paret que separa els seus horts”[2].

No se’n coneix cap gravat, i les úniques descripcions que es coneixen una pertany la primera[3] meitat del segle XVII, i està escrita poc temps després que fos lliurada a la Companyia la direcció del Col·legi. És breu i descriu tan sols l'essencial donant una idea general i de conjunt. La segona, escrita al segle XVIII i va ser escrita a fi d'informar a les autoritats governamentals de l'estat en què va quedar el Col·legi després de l'expulsió dels jesuïtes de Barcelona. És molt llarga i completa. En dóna la seva ubicació exacta, les mides de les seves parets i de com es repartien les cambres en els tres pisos.

“Ben aviat va quedar clar que els Estatuts, malgrat el seu detallisme, no eren suficients per mantenir el bon ordre del Col·legi. (....). A penes han passat deu anys, que ja el nou Patró, D. Alexandre Cordelles (fill de D. Miquel Cordelles, i per tant nebot del fundador), demanava a la Companyia que acceptés la direcció del Col·legi”[4]. No serà fins al 1662  “que la Companyia de Jesús pugui prendre definitiva possessió del Col·legi”[5].

Uns anys abans, durant la guerra dels Segadors, les tropes reials ocupen el col·legi com a caserna, deixant-lo en un estat penós.

L’any 1767 Carles II ordena l'expulsió dels jesuïtes d'Espanya. “A Catalunya hi havia onze Col·legis de la Companyia. Els dos més importants eren, clarament, el de Betlem i el de Cordelles, on estudiava bona part del millor de la joventut barcelonina i, per extensió, catalana”[6]. L’edifici, però, del Col·legi de Cordelles no era propietat dels jesuïtes, sinó de la família Cordelles.

En aquestes circumstàncies l’Ajuntament de Barcelona intentà que el Col·legi per recuperar la Universitat, institució que la ciutat havia perdut arran del Decret de Nova Planta l’any 1716. El projecte no reeixí, doncs el govern de Carles III va decidir posar el Col·legi sota la seva protecció, i substituir el professorat-jesuític per altes eclesiàstics i seglars.

El resultat fou desastrós. El professorat, de poca qualitat i preparació, cobrava un sou molt baix. Això comportà que els alumnes vagin marxant del Col·legi, i de mica en mica es deixen de cursar algunes matèries. Al “novembre de 1773 els darrers ensenyaments que hi quedaven (els de Gramàtica i Retòrica i les primeres lletres) foren traslladats al Col·legi de Betlem, ara Seminari Episcopal”[7].

Començà aleshores un període en què l’edifici fou adaptat com a caserna militar.

L’any 1798 Francisco Antonio de Copons i de Cordelles intenta recuperar la propietat de l'edifici. Aquesta propietat era, però, “purament nominal i ho serà per poc temps, ja que ben aviat l'Estat el confisca”[8] .

L’edifici és posat en subhasta en diversos lots, i s’hi construïren botigues i pisos.

Anys després l’edifici és enderrocat, i en el seu emplaçament s’hi construeix la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Bibliografia