Els orígens de la utilització de la neu i el glaç, són difícils de precisar. A Catalunya es tenen documentats els primers pous en època medieval, però no serà fins a mitjan segle XVI que aquest producte i la seva comercialització esdevindran populars. La neu i el glaç que es trobava a Barcelona provenia del Montseny, del Port del Comte i excepcionalment del Canigó.
El glaç s’utilitzava a la Barcelona de l’època per conservar el peix i d’altres aliments, elaborar gelats i refrigeris, com també per tractar febres, cremades, hematomes, hemorràgies i fractures.
A Barcelona existia al carrer de Basesa, sota la Casa Requesens o Casa de la comtessa de Palamós, existien unes cases, “vulgarment dites des Castells”[1], propietat de la ciutat, on es guardava la neu i el glaç. “L’arrendament de la neu, o del dret de la neu, era un dels lloguers que la ciutat concedia, per un temps determinat i una certa quantitat, en subhasta pública a qualsevol persona que el volgués explotar”[2].
Bibliografia
Perelló Ferrer, A. M.; 1996, “L'Arquitectura civil del segle XVII a Barcelona”, Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat