Casa del Marquès de Sentmenat

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

La família dels Sentmenat eren un antic llinatge català, els antecedents dels quals es remunten al segle XII quan participen en la conquesta de Tortosa. Eren els feudataris més importants de la família Montcada. El títol de Marquesat de Sentmenat fou atorgat pel rei Carles II l’any 1699 a Joan de Sentmenat i de Torralla.  Les seves rendes al segle XVII, 4.104 ducats per a 1646 i 6.101 ducats per a 1652, “eren, evidentment, ridícules comparades amb la xifra que aporta Ellliott per al duc de Cardona: 120.000 ducats anuals; malgrat tot, pel que diu el mateix Elliott, es pot considerar que els Sentmenat devien representar un esglaó inferior però immediat de la noblesa després dels Cardona -aquests darrers, una noblesa, d'altra banda, ja espanyola en renda i mentalitat. Tal vegada, doncs, el grau superior de la noblesa estrictament catalana era el que mantenia la renda anual entorn dels 4.000 a 6.000 ducats anuals”[1].

Al segle XVII tenien dues cases a la zona, una, la principal al carrer Riera de sant Joan cantonada Pont de la Parra, carrer que unia la Riera de sant Joan amb el carrer dels Mercaders, “i el nom sembla que li vingué d’una gran parra que hi havia al jardí dels Sentmenat i que arribava a fer pont sobre el carrer”[2], i una altra casa just al costat, al carrer Graciamat, que era la continuació de la Riera de sant Joan direcció al mar, cantonada amb el carrer de l'Avellana, antigament conegut com a carrer de la Font de sant Joan. La casa principal, però serà la primera. Vers l’any 1727 la família Sentmenat compra de dues cases petites a la Riera de sant Joan.  

Gràcies a uns plànols, posteriors a 1689, d’un projecte no dut a terme de l’arquitecte José Benito de Churriguera, es pot conèixer com devia ser la casa principal al carrer de la Riera de sant Joan. Al “dibuix pot apreciar-se que es tracta d'una casa pròpia del segle XVI: un portal rodó, dos finestrals a la planta baixa -un dels quals convertit en botiga-, amb les armes de la família a les llindes, i un pati. La part alta de la casa és de construcció més moderna”[3].

Gràcies als plànols, se sap que el solar era lleugerament irregular, però a grans trets de forma rectangular, de grans dimensions, amb torre i jardí. A la planta baixa s’hi trobaven “els serveis de la casa: cavallerisses, amb separació de muls i cavalls, cotxeres, «guardarnés », cuina amb un rebost, carbonera i guarda-roba. En aquesta planta viuen els cotxers, els lacais, la cuinera, i s'hi preveu una cambra per a un «criada Mayor», potser un majordom o per a un hoste”[4].  A la planta principal es trobaria una àrea de relació social, amb el saló, una sala, una antesala i dues galeries, i la zona privada, on es trobarien les cambres, ben diferenciades les zones masculina i femenina; a la primera s’hi trobaria el dormitori, la biblioteca i un gabinet, i en el segon cas “disposaria d'un dormitori, un tocador i una «pieza excusada», segurament per a serveis higiènics. Relacionada amb aquestes, o almenys molt pròxima topogràficament, trobem una cambra per a una «muger de gobierno» i una «estància para la misma», que probablement es refereix a la majordoma. l un oratori que dóna a una galeria i una «sala de estrada»”[5]. Al tercer pis, es trobarien les cambres dels fills i filles de la família, i les dels criats.

L’any 1735 al costat de la casa dels Sentmenat es construeix l’Hospital de Pelegrins de santa Marta, amb la seva corresponent església, en uns terrenys propietat de la mateixa família. A condició de vendre els terrenys, els Sentmenat van posar com a condició la construcció una tribuna a la futura església que els permetés seguir la celebració dels actes religiosos des de casa.

L’any 1880 una part de la casa fou ocupada durant quatre anys, en règim de lloguer, pel Col·legi de Nostra Senyora de Loreto. Més tard, des del 1897 fins a l’enderroc de la finca, va acollir el Col·legi de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell.

L’any  1909 la casa va ser enderrocada arran de l’obertura de la Via Laietana.

Bibliografia