Al carrer de la Corríbia es trobava la seu del gremi dels Hostalers i Taverners, just al costat de la casa gremial dels sabaters.
Tenia una façana molt austera, amb una estàtua de santa Marta, datada del segle XVI, i l’escut gremial a sobre. “Entre els dos balcons d'aquest pis dia veure's una interessant imatge de la santa patrona del gremi, llaurada en pedra i damunt l'escut de la corporació en el qual figuren les armes de la ciutat, una branca de pi, que simbolitza el gremi de taverners, per ser aquesta la planta que penjava a les portes de les tavernes com a senyal de l'ofici, i un traginer amb el seu cavall, representació del gremi d'hostalers. (...). La data de 1556 que apareix al peu de la citada imatge correspon a l'any de la construcció de l'edifici i la de l'any 1751 de l'escut, a la d'unes obres de reconstrucció”[1]. Entre aquestes dues dates, l’any 1622, el gremi havia aconseguit llicència per a la construcció del balcó.
Arran de l’obertura de l’avinguda de la Catedral el carrer de la Corríbia va desaparèixer, i l’edifici es va enderrocar.
[1] Capmany i Farrés, A., 1935, pàg. 286
Bibliografia
Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. la ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 313-316
Alhussin, R.; 2017 “Barcelona en Reconstrucción. Espacios Públicos de Postguerra. Apertura de la Av. de la Catedral (1939-1958)”, Tesis Doctorals, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/2445/115684
Capmany i Farrés, A., 1935, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Hosteleros y Taberneros”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros; Núm. 291, Setembre 1935, pàg.282-286