Casa de Infant Enric- Casa Ducs de Cardona i de Sogorb

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Els Cardona són un dels llinatges nobiliaris més importants de Catalunya. Des de l’any 911 ostentaven el títol de vescomtes d'Osona, títol que l’any 1062 canvien la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona; l’any 1375 el rei Pere el Cerimoniós els nomena comtes de Cardona, i l’any 1491 el comtat va ser elevat a ducat.

No se sap en quina data els Cardona posseirien una casa a Barcelona, però “cal suposar que això s'hauria esdevingut molt abans que d'altres llinatges, en especial a partir del moment en què els comtes comencen a aparèixer tot sovint al costat dels reis de la Corona d'Aragó. Sabem, però que el duc Ferran de Cardona va morir en un palau que estava situat prop de la plaça de santa Anna, emplaçat en el mateix carrer de l'escorxador municipal”[1].

A finals del segle XV Enric d'Aragó i Pimentel, comte d'Empúries i comte de Sogorb, també conegut pels sobrenoms “Infant Fortuna” o “Infant Enric”, es va fer construir una casa al carrer Ample, davant el monestir de sant Francesc d’Assis. Al segle XVI la manca de successió masculina i els enllaços matrimonials comporten que el ducat de Cardona s’integri al ducat de Sogorb i, més tard, en el ducat de Medinaceli. “Els Cardona, en el moment de fusionar-se amb els ducs de Sogorb, van donar prioritat a aquests edificis que l'Infant havia fet construir en vida i que eren tinguts per un model d’elegància principesca. La casa del carrer Ample de fet va suposar la compra i enderroc (o modificació) de diverses cases que es van anar adquirint a diferents propietaris durant el curt període de tremps compres entre 1491 i 1494. El solar més extens en aquesta zona el constituïa les tres cases que la família Maymó va vendre a l’Infant Fortuna a principis de l'any 1491, dues d'elles eren molt grans i tenien un hort cadascuna. A 13 de gener de 1494 l’Infant comprava per quatre-centes lliures una altra casa veïna a les que ja tenia, propietat de Guillem Monllobet, curador de l'heretat i béns de Joan i Constança Casavasses. El mateix any adquiria del cavaller barceloní Galceran Desllor, fill i hereu universal de Marc Miquel Desllor, un hort i cinc altres propietats adjacents situar-les al mateix carrer Ample. En aquesta gran extensió de terreny l'Infant va edificar un palau i jardí sumptuós. La construcció es devia fer en els anys compresos entre la darrera data d'adquisició de terrenys, i l'esmentat encàrrec a Nicolau de Credença del daurat d'uns sostres l'any 1501, però ja en el mes de setembre de 1494 hi devia haver l'edifici principal, recent construït”[2].

En un primer moment la casa era coneguda com la casa de l’infant Enric d’Aragó i de Sicília, segon duc de Sogorb i comte d'Empúries. “La seva casa és sobretot coneguda per la descripció i elogi que en feu Münzer[3]  el 1494, el qual la suposa, de molt, la millor de Barcelona”[4]. Un fill d’Enric, “Alfons d’Aragó i de Sicília, es casà, el 1516, amb Joana Folc de Cardona, hereva del patrimoni del ducat de Cardona. D'ençà d'aleshores l'antic casal de l'infant serà dit palau del duc de Cardona i de Sogorb”[5].

L’any 1626 el rei Felip IV s’allotjà a la casa dels ducs de Cardona, això comportà que es realitzessin tota una sèrie de reformes per condicionar la casa a les necessitats del monarca. Es va construir una galeria que unia la casa amb el convent de sant Francesc, “lloc on, a més d'assistir als oficis religiosos, se celebraven les sessions de Corts i on el rei va poder arribar ràpidament des del seu palau gràcies a ella”[6]. A més es va construir una altra galeria que unia la casa dels ducs de Cardona amb la Muralla de Mar. “La galeria, que mitjana de llarg 425 peus, tenia 87 finestres amb les seves portes i gelosies. Pintada de verd per fora i blanquejada per dins, la part de la galeria que queia a la mar descansava sobre 24 columnes de pedra. A més, en ella hi havia (...)com un saló envoltat de vidrieres per a poder veure i no ser vist, i per a gaudir de la vista de terra i mar, i ciutat, i port encara que sigui en temps de borrasca i vent”[7]. Eren unes galeries, que el rei Felip II va importà a la dècada de 1550 dels Països Baixos, on el rei podia rebre personalitats o celebrar cerimònies i saraus.

Al segle XVI s’afegeixen a la propietat diverses cases dels voltants. “En el segle XVII l'extensió que ocupava la principal propietat dels ducs era ja imponent, i més que un palau devia ser un conjunt de cases diferents adossades a una gran edificació amb dos horts, també molt extensos, que voltaven pels carrers perpendiculars dels Còdols i Dormidor de Sant Francesc, carrer aquest que durant molts anys va conservar el seu aspecte medieval. Exteriorment no devia ser molt espectacular, ja que no han arribat notícies en aquest sentit Com moltes de les residències aristocràtiques edificades a Barcelona a inicis del segle XVI, devia tenir un aspecte més aviat sobri, amb ornamentacions en finestres i portada amb l'escut ducal, tot ben treballat en pedra picada, i un entaulament sobresortint en forma de voladís, que acostumava a ser prou ample, sostingut pels caps de les bigues de fusta habitualment decorats. Tenia cinc entrades, dues de principals donaven al carrer Ample, altres dues al cantó del pla de Sant Francesc i una al carrer del Vidre. A la planta noble s'hi accedia per una escala monumental que es trobava, com era habitual, en el pati interior de l'entrada principal”[8].

 

---

---

Bibliografia