Casa de Convalescència

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Adjunt a l'Hospital de la Santa Creu, formant part del mateix recinte, trobem la Casa de la Convalescència, construïda al segle XVI, i “que es pot considerar la primera casa de rehabilitació del país”[1].

“El mes de març de 1629 es comença l'obra amb cabals procedents del llegat de Lucrècia de Gualba, morta en 1622. El dia 26 de març els consellers de la Ciutat posaren la primera pedra. L'obra fou interrompuda per l'incendi de l'Hospital en 1638, i per les guerres i revoltes del temps de Felip IV. Els diners, per altra banda, escassejaven, fins que venen les deixes de Pau Ferran, mort en 1649. L'obra s'acaba en 1680, i al començament de l'any els convalescents ja hi són admesos”[2]. Des d’aquell moment, aquest edifici va permetre que els malalts tinguessin un període de recuperació, un cop donats d’alta a l’hospital, abans de tornar a casa o viure al carrer.

“La fabrica, de planta renaixentista i decoració barroca, ofereix un exterior extremadament senzill decorat únicament a la porta d'entrada i a la fornícula de la cantonada del carrer de les Egipcíaques”[3], amb una escultura realitzada l’any 1688.  Al seu interior destaca el pati central quadrat, amb una cisterna al mig, i al voltant del qual es conforma una mena de claustre de dos pisos. La galeria baixa consta de grans arcs de mig punt sobre pilars rectangulars, mentre que el pis superior dobla el nombre d'arcs i els recolza sobre columnes toscanes. El vestíbul és un recinte obert amb volta de creueria que té, a la clau, les armes de Pau Ferran, el principal finançador del nou edifici.

A la planta baixa es trobava els menjadors, les cuines, el rebost i el forn. A la primera planta, els dormitoris, tant per homes com per dones, i la capella, aquesta última coberta per una de les poques mostres de pintures murals del barroc català i al pis superior hi havia les golfes.

“La major part de l'edifici, és decorat amb arrambadors de rajoles trobant-se els millors al vestíbul, escala antiga i capella. Aquesta última estança és la que de rota la casa, conserva de manera més clara i fidedigna l'empremta barroca de l'època en què es va realitzar”[4].

Bibliografia