Casa Aguilar o Casa Mauri

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Casal situat al carrer Montcada, entre les cases Meca i Comalada o Finestres. “És un immoble força estret amb només dues obertures per planta. És entre mitgeres i consta de planta baixa, tres pisos i terrat”[1].

“El procés de construcció d’aquests grans edificis es va iniciar amb un terraplenament generalitzat de la parcel·la, que degué provocar l’enderroc de les estructures preexistents, com ara les que es van documentar en el transcurs de l’excavació de la cala-8 a la zona ocupada actualment per la casa Mauri”[2].

El primer propietari que en coneixem el nom és Guillem (II) d’Oliveres, qui l’any 1323 ven la casa al canviador Bernat Cavaller[3].

L’any 1375 la casa és venuda al canviador Pere (I) de Rocacrespa. L’any 1523 la casa estava llogada al mercader Guillem Ribes. El 1540 la casa és venuda al mercader Jeroni de Sorribes i Noguers, qui va obtenir per subrogació la procuradoria fiscal de Berga, era collidor i guarda de la bolla de Castelló D’Empúries, receptor de les pecúnies  del Sant Ofici de la Inquisició. L’any 1591 la casa és llogada al donzell Gabriel de Caçador i Claret, propietari de la contigua casa Meca.

Estefania de Sorribes i de Torrelles, casada amb Alexandre d’Aguilar i Caçador, i d’aquí el nom Aguilar amb què es coneix la casa, va esdevenir hereva de la casa poc abans del 1600. L’any 1606 es lloga la casa al ciutadà honrat  Maties Vilar i Codina.

Al cadastre de 1716 consta com a propietari Josep d’Aguilar i d’Oluja, marquès d’Aguilar, i en aquell moment “hi vivien 11 famílies que, com en el cas de la Casa Meca, havien perdut les seves cases a causa del setge i els enderrocs per construir la Ciutadella”[4]. De 1715 a 1720 es fan obres per reparar els estralls causats per les bales i les bombes. L’any 1721 la casa estava llogada a Pacià Riera, prevere i beneficiat de santa Maria del Mar. El 1723 la casa és venuda al veler Josep Casas i Roca.

L’edifici va patir diverses reformes, la més important de les quals fou la de 1872 quan es va annexar a la casa veïna, la casa Comalada o casa Finestres. A partir d’aleshores bona part de l’edificació fou dedicada a usos industrials.

L’any 1943 fou adquirida per les confiteries Mauri, i d’aquí l’altre nom amb què és coneguda la casa.  

Avui en dia forma part del museu Picasso.

Bibliografia