A la Barcelona del segle XIV per designar el lloc on s'escorxa la carn s'utilitzen els termes maell, carnisseria i escorxador, mentre que per designar el lloc on es talla i es ven la carn s'utilitzen només els mots maell i carnisseria. Al segle XV, però, el mot maell va caient en desús i queda el mot carnisseria per designar l’espai on es ven la carn, i escorxador per l’espai on es talla la carn.
La carn de moltó era la carn més venuda a Barcelona, però també es ven carn de porc, principalment a l’hivern, el bou, vedella i vaca a l’estiu, i el cabrit i el xai a la primavera. “Hi havia altres carns que només eren consumides pels grups socials de menor capacitat econòmica perquè eren considerades de baixa qualitat, com la carn d’ovella, cabra o boc.”[1]
A Barcelona a començaments del segle XIV hi havia quatre maells o carnisseries grans i dos maells més petits. En tots ells s'escorxava el bestiar, i una vegada escorxat es tallava i es venia la seva carn, si bé no tots escorxaven i venien el mateix tipus de carn. Així, a principis del segle XIV els maells es podien dividir, en maells de carns de primera, maells de carns de segona i el maell dels jueus[2].
“A part d’aquests maells, on els carnissers o maellers escorxaven i venien la carn, durant el primer quart del segle XIV van proliferar per la ciutat taules especialitzades on es venia certes parts dels animals o certs tipus de bèsties i on no s’escorxava”[3]. Es podia vendre des de ventres i budells de cabra, ovella i boc, com carn “d’animals morts fora de la ciutat, per malaltia, atacats per les feres, etc”[4].
Aquestes taules “de carns insalubres i la de menuts de carns de segona es trobaven a les portes de la ciutat, però fora de les muralles”[5]. La primera a crear-se se situa fora muralles a tocar del portal de la Boqueria l’any 1303. Aquí al principi s’hi venien carns d’animals morts fora de la ciutat.
L’any 1310 es trasllada a la part exterior de la porta Ferrissa; allí hi restarà fins a l’any 1476. “Quan es trasllada la taula de les carns insalubres a la porta Ferrissa la taula que hi havia a la porta de Boqueria no desapareix sinó que canvia el seu ús, ara en aquesta taula es tallaran i vendran els ventres i els budells de cabra, ovella i boc”[6].
L’any 1339 canvia d’ubicació, traslladant-se a tocar del carrer de Pica d’en Colom, l’actual carrer de l’Hospital, arran de la construcció d’una carnisseria amb dues taules fora el portal de la Boqueria. L’any 1371 torna a canviar d’ubicació, aquest cop per anar fora del portal de santa Eulàlia.
[1] Banegas López R. A.; 2016, pàg. 124
[2] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 187
[3] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 189-190
[4] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 189-190
[5] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 191
[6] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 189-190
Bibliografia
Banegas López, R. A., 2008 “L’aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona (Segles XIV i XV)”, Tesis Doctoral, Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/10803/2070
Banegas López R. A.; 2016, “Abastar de carn la ciutat a finals de l’edat mitjana”, dins “Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Orti Gost, P.; 2011, “El Rec Comtal de la Barcelona medieval”, dins “La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967”, MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura
Renom Pulit, M.; 2016, “El patrimoni material del proveïment alimentari de Barcelona”, TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, Vol. 16, pàg. 31-38