Construcció del segle XV, amb reformes dels segles XVII i XVIII. “De planta baixa i dos pisos, presenta corn a elements més notables tres portals adovellats de mig punt de mesures diferents, així corn un seguit d'obertures en primer pis amb brancals i llindes de pedra i motllurats. El segon pis correspon de fet al què foren unes golfes sota la coberta inclinada de teula que vola sobre l’embigat de fusta. Els carreus força irregulars unifiquen l'espontània composició de façana. La part posterior del solar és ocupada per un pati enjardinat, d'un extrem del qual arrenca el campanar gòtic de l’església del Pi”[1].
[1] Hernandez-Cros J. E.; (direcció),1987, pàg. 101
Bibliografia
Hernandez-Cros J. E.; (direcció),1987, ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona