Priorat de santa Maria de Natzaret

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Un Priorat és monestir regit per un prior o una priora, és a dir, dirigit per un dignatari eclesiàstic que té una categoria inferior a l’abat o abadessa.  

“Les primeres notícies que fan referència a aquesta institució daten del 1311, quan Pere Alferich, abat populetí, va adquirir per 29.000 sous de moneda de Barcelona el mas Moneder, situat al Raval de Barcelona amb l'objectiu de poder tenir una institució a la capital del Principat. El priorat havia d'estar consagrat al misteri de l’Anunciació del Senyor a la Verge i s'hi havia de pregar pels difunts de la família reial. Situat en una zona de la ciutat de Barcelona encara poc urbanitzada, el 1402 va ser escollit pels ollers, pels rajolers i pels gerrers de Barcelona com a seu de la confraria (confraria de sant Hipòlit)”[1].

Aquest priorat va ser construït al Raval en una zona, en aquell moment, fora muralles, amb una baixa densitat poblacional, rodejat d’hortes.

Al segle XV arribà a tenir certa importància,  i això ho evidencia el fet que l’any 1446 “s’hi celebressin les Corts de 1446, presidides per la reina Maria en absència d'Alfons el Magnànim”[2].  La seva esplendor, però arriba fins a finals del segle XVI, principis del XVII.

Fou aleshores, arran de la Guerra dels Segadors, en què una comunitat de monges, comunitat de santa Maria de Valldonzella, que des del segle XIII fins aleshores habitava en un convent fora muralles, en un indret anomenat  Creu Coberta, fan haver de deixar el seu monestir, destruït l’any 1652, i refugiar-se dins les muralles: com que en aquell moment el Priorat de Natzaret només constava d’un monjo, les monges de Valldonzella prenen possessió del priorat l’any 1661.     

La nova comunitat no va “realitzar canvis ni reformes en l’església, ni al claustre, ni als espais d'hort i jardí fins al segle XVIII”[3]. Mentrestant el Priorat de Natzaret va fer construir una capella a la Rambla, al costat del palau de la Virreina, capella que va subsistir en aquell lloc fins a l’any 1835. “De les restes d'aquesta capella només resta un petit relleu de l'Anunciació amb l'escut del monestir de Poblet al carrer dels Capellans”[4].

“Durant el segle XIX el convent de Valldonzella fou deixat i reocupat diverses vegades, fins que finalment el 1909 fou totalment abandonat. Del conjunt de les dependències d’aquests dos complexes conventuals tan sols se’n preserva el portal de l’entrada al recinte, a l’actual carrer de la Verge amb el carrer de Torres i Amat”[5].

Bibliografia