Maell de Jaume Basset

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

A la Barcelona del segle XIV per designar el lloc on s'escorxa la carn s'utilitzen els termes maell, carnisseria i escorxador, mentre que per designar el lloc on es talla i es ven la carn s'utilitzen només els mots maell i carnisseria. Al segle XV, però, el mot maell va caient en desús i queda el mot carnisseria per designar l’espai on es ven la carn, i escorxador per l’espai on es talla la carn.

La carn de moltó era la carn més venuda a Barcelona, però també es ven carn de porc, principalment a l’hivern, el bou, vedella i vaca a l’estiu, i el cabrit i el xai a la primavera. “Hi havia altres carns que només eren consumides pels grups socials de menor capacitat econòmica perquè eren considerades de baixa qualitat, com la carn d’ovella, cabra o boc.”[1]

A Barcelona a començaments del segle XIV hi havia quatre maells o carnisseries grans i dos maells més petits. En tots ells s'escorxava el bestiar, i una vegada escorxat es tallava i es venia la seva carn, si bé no tots escorxaven i venien el mateix tipus de carn. Així, a principis del segle XIV els maells es podien dividir, en maells de carns de primera, maells de carns de segona i el maell dels jueus[2].

“A part d’aquests maells, on els carnissers o maellers escorxaven i venien la carn, durant el primer quart del segle XIV van proliferar per la ciutat taules especialitzades on es venia certes parts dels animals o certs tipus de bèsties i on no s’escorxava”[3]. Es podia vendre des de ventres i budells de cabra, ovella i boc, com carn “d’animals morts fora de la ciutat, per malaltia, atacats per les feres, etc”[4].

El Maell d’en Jaume Basset estava situat al costat del convent de sant Agustí el Vell. Tenia dues taules i “va ser enderrocat el 1322 per una ampliació del monestir de sant Agustí”[5].

 

---

---

Bibliografia