Llotja Vella

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’any 1339 els consellers i prohoms de la ciutat es van adreçar al monarca tot sol·licitant permís per impulsar la construcció d'una nova instal·lació pública denominada llotja.

Per això, s’adquireix un solar, possiblement de propietat de la família Montcada, “un obrador i el seu pati amb una taula a la plaça dels Canvis de Mar, i el document especifica que era destinat a la llotja”[1].

“La liquidació dels comptes de l'obra, juntament amb la venda del material sobrer, fa suposar que l'obra s'havia finalitzat el 1354. Tanmateix, el document diu que "l’obra cessa", i no que l'obra fou finalitzada, i altres indicis permeten sospitar igualment que l'obra es va deixar, en realitat, inacabada”[2].

“Acabada o per acabar, la nova construcció es va posar en funcionament. L'any 1354 els documents municipals ja esmenten els "consols de la lotga de la Mar de Barcelona", que aleshores liquidaven el compte de les rebudes i dates fetes per motiu del consolat durant aquell exercici, i que per tant exercirien ja en aquella instal·lació. Els mercaders també utilitzaven la llotja”[3].

Es creu que aquesta llotja “seria oberta i porticada, i afrontaria la platja”[4], formada per una estructura ferma.

A la dècada de 1370 els consellers de la ciutat, i d’aquí es posa en manifest la titularitat municipal de l'edifici, “determinen destinar-la a una funció pública diferent a la que n'havia motivat la construcció originalment: la de dipòsit dels blats de la ciutat”[5].

A partir d’aleshores aquesta edificació “va perdre la seva funció pública i fou cedida per usos particulars. La trobem el 1388 formant part dels béns de l'hospital de Pere Desvilar,  que  era  administrat  pel  municipi  barcelonès.  Aleshores  havia  estat compartimentada en obradors, que s'havien establert a particulars que pagaven censos pel seu ús”[6].

“Seguint Sanpere i Miquel, es pot identificar el solar on s'havia aixecat la primera llotja barcelonina amb una illa avui dia delimitada pels actuals carrers dels Canvis Vells, dels Canvis Nous, i de les Portadores. A l'actual carrer del Consolat, formant part d'aquesta illa, hi ha avui dia algunes cases de pisos d'antiguitat indeterminada, i formen part dels baixos de dues d'aquestes edificacions unes arcades de possible origen medieval. Tot i trobar-se al mateix carrer, l’orientació i alineació d'aquestes arcades és diferent de la de les antigues voltes dels Pintors. Es troben més avançades respecte a la línia del carrer, i de fet, formen part de l'únic solar d'aquesta via que, segons el plànol de Sanpere, forma part de l'antiga plaça dels Canvis. D’acord amb aquesta ubicació i a la seva aparent antiguitat, podria tractar-se de restes de la primera llotja de Barcelona, desmantellada com a tal a final del segle XIV”[7].

 

---

---

Bibliografia