Escorxador municipal

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

A la Barcelona del segle XIV per designar el lloc on s'escorxa la carn s'utilitzen els termes maell, carnisseria i escorxador, mentre que per designar el lloc on es talla i es ven la carn s'utilitzen només els mots maell i carnisseria. Al segle XV, però, el mot maell va caient en desús i queda el mot carnisseria per designar l’espai on es ven la carn, i escorxador per l’espai on es talla la carn.

La carn de moltó era la carn més venuda a Barcelona, però també es ven carn de porc, principalment a l’hivern, el bou, vedella i vaca a l’estiu, i el cabrit i el xai a la primavera. “Hi havia altres carns que només eren consumides pels grups socials de menor capacitat econòmica perquè eren considerades de baixa qualitat, com la carn d’ovella, cabra o boc.”[1]

A Barcelona a començaments del segle XIV hi havia quatre maells o carnisseries grans i dos maells més petits. En tots ells s'escorxava el bestiar, i una vegada escorxat es tallava i es venia la seva carn, si bé no tots escorxaven i venien el mateix tipus de carn. Així, a principis del segle XIV els maells es podien dividir, en maells de carns de primera, maells de carns de segona i el maell dels jueus[2].

“A part d’aquests maells, on els carnissers o maellers escorxaven i venien la carn, durant el primer quart del segle XIV van proliferar per la ciutat taules especialitzades on es venia certes parts dels animals o certs tipus de bèsties i on no s’escorxava”[3]. Es podia vendre des de ventres i budells de cabra, ovella i boc, com carn “d’animals morts fora de la ciutat, per malaltia, atacats per les feres, etc”[4].

Al segle XV el procés d’escorxament tendeix a concentrar-se “principalment per raons fiscals, però també per raons higièniques, ja que s'intentaven concentrar les molèsties i la pol·lució que produïa el sacrifici i neteja dels animals”[5].

L’any 1446 trobem la proposta de construir un escorxador municipal “on es centralitzés l'escorxament del bestiar que després seria venut a les carnisseries de la ciutat”[6].

Sembla que la proposta va tirar endavant, malgrat que “les notícies que hi ha d'aquest nou escorxador central són escasses i indirectes”[7], i en tenim la primera notícia l’any 1473, i estaria ubicat a prop del monestir de Jonqueres. Víctor Balaguer escriu en el seu llibre que el carrer d'en Callari, situat davant del mencionat monestir, antigament rebia el nom d’Escorxadors Vells[8].

 

[1] Banegas López R. A.;  2016, pàg. 124

[2] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 187

[3] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 189-190

[4] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 189-190

[5] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 196

[6] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 196

[7] Banegas López, R. A., 2008, pàg. 196

[8] Balaguer, V., 1865, pàg. 167



Bibliografia

Balaguer, V., 1865, “Las calles de Barcelona”, Tomo I, Editorial de Salvador Manero, Barcelona

Banegas López, R. A., 2008 “L’aprovisionament de carn a la ciutat de Barcelona (Segles XIV i XV)”, Tesis Doctoral, Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona,  http://hdl.handle.net/10803/2070

Banegas López R. A.; 2016, “Abastar de carn la ciutat a finals de l’edat mitjana”, dins “Proveir Barcelona: el municipi i l’alimentació de la ciutat 1329-1930”, MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Orti Gost, P.; 2011, “El Rec Comtal de la Barcelona medieval”, dins “La revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967”, MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

Renom Pulit, M.; 2016, “El patrimoni material del proveïment alimentari de Barcelona”, TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, Vol. 16, pàg. 31-38