Establerta la confraria i constituït el gremi l’any 1393, “i degudament legalitzada l'una i l'altre pel rei, es va fer necessari disposar de local apte, on poder reunir-se els confrares per a tractar del concernent al Comú del Gremi”. (...). “A aquest efecte el capítol de l'església catedral de Barcelona, a 24 d'octubre de 1397 atorgava als referits confrares, entre altres concessions, permís de poder celebrar les seves reunions a la casa de l'expressat capítol en les hores que no estigués ocupada pels senyors canonges”. (...). Com a més dels assumptes concernents a la Confraria havien de tractar dels pertinents al gremi, i els uns i els altres reclamaven disposar de local independent per a la custòdia de documents, es van sentir en la necessitat de posseir casa pròpia”[1].
Entre el carrer de la Davallada de la Presó, actual carrer de la baixada de la Llibreteria, i “la cantonada del carrer de Basea es formava una placeta amb una font amb el seu abeurador, en un costat i una petita casa al fons on sembla que havia residit la Confraria dels Fusters”[2]. Posteriorment, l’any 1554, la casa fou adquirida pel gremi dels Mercers o dels Julians.
Bibliografia
Capmany i Farrés, A., 1933, “Lo que queda de los antiguos Gremios de Barcelona: Carpinteros”, Barcelona atracción: revista mensual ilustrada de informaciones a los turistas, Sociedad de Atracción de Forasteros, Núm. 264, Juny 1933, pàg. 190-193
Curet Payrot, F.; 1954, “Visions barcelonines 1760-1860. Els barris de la Ciutat II”, Barcelona, Editorial Dalmau i Jover