Casa del baró de Cervelló

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Edifici d’origen gòtic que pertanyia al baró de Cervelló. Estava situat “al costat de la plaça del Born, entre els carrers d’en Caldes i Esparteria, carrer aquest darrer que era conegut com “de la Fusteria Vella”[1]. Estava, doncs, situada en un lloc privilegiat, a la banda est de la plaça de Born, l’espai urbà més important de la ciutat, la plaça Major de la ciutat comtal, com així l’anomenaven els barcelonins. En ella s’hi celebraven tornejos, festes populars, processons, carnestoltes. “Els grans esdeveniments com les bodes dels prínceps, les visites dels monarques o les victòries militars se celebraven sota el balcó del Baró de Cervelló”[2]. Al segle XVII va incorporar una novetat del moment: el balcó.

Amb aquest gran casalot, els Cervelló mostraven el seu poder i la seva riquesa. A principis del segle XVII “encara devia impressionar, tot i que el seu interior ja començava a mostrar signes evidents del fet que la casa dels Cervelló no era aquella que havia estat”[3]. Es tractava d’una casa “amb una planta baixa on hi havia la cotxera al darrere i la porta principal que donava al pati, amb les escales que portaven al primer pis, i una planta superior, de forma rectangular i allargada, on es distribuïen les estances principals a què hem fet esment. La planta baixa tenia nou portals; tres que donaven al Born, amb una porta principal i dues botigues a cada costat; quatre portals amb altres tantes botigues s’obrien al carrer d’en Caldes, i dos portals més donaven al darrere, un dels quals era la cotxera, com ja hem vist. Així doncs, veiem com els baixos del palau estaven plens de botigues o negocis, segurament arrendats”[4]. No disposava, però, de cap mena de pati o d’hort . “Amb tot, el palau dels Cervelló, malgrat disposar de més de quinze estances, entre habitacions, menjador, cuina, rebost i habitacions-magatzem, devia tenir una forma allargada i un aspecte un xic llòbrec, perquè tot i que l’entrada principal era per la plaça del Born on, al pis o planta superior, hi havia una gran estança amb un balcó, la majoria de les estances donaven al petit carrer d’en Caldes, inclosa una gran cambra o habitació que disposava de capella i d’un gran finestral damunt del carrer. El menjador, la cuina, el rebost i quatre habitacions més donaven damunt d’aquest mateix carrer. En canvi, al carrer de la Fusteria Vella, que estava al darrere, només hi donava una habitació que devia ser de les més dolentes”[5].

L’any 1707 moria en aquest casal Guillem Raimon d’Ivorra i Calva Anca, baró de Cervelló i de Bellera, senyor de la vila de Sant Vicenç dels Horts. Al moment de morir, “els béns del baró, a part del palau, consistien en sis cases a la ciutat de Barcelona, una a Alella, una altra a Montcada, dues a Vilafranca i un total de no menys de tres-centes cinquanta lliures anuals procedents de les rendes censals”[6].  “Tot això, però, no era la part més important, ja que els ingressos del baró procedien, en primer lloc, de la baronia de Cervelló, on tenia la jurisdicció civil i criminal, i que incloïa Sant Esteve, La Palma, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma i Sant Martí de Torrelles. A més, el baró tenia la jurisdicció civil i criminal amb delmes i censos de Viladecans, Sant Climent de Llobregat, de Grabuach i Santa Maria de la Bisbal així com la baronia de Bellera. Finalment, tenia el dret d’un molí a Cervelló. Està de més dir que d’aquests llocs és d’on treia la major part dels censos i els delmes”[7].

La casa fou enderrocada per a la construcció de la Ciutadella.

 

---

---

Bibliografia