Bordell de Viladalls

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Al llarg del segle XIV el Consell de Cent va reglamentar l’activitat dels bordells, ja que eren controlats pel govern municipal.

Al segle XIV a la ciutat de Barcelona en trobem dos, el de Viladalls i el de la Volta d’en Torre, i a mitjan segle XV, un tercer, el del Canyet, tots ells ubicats prop de les muralles. “Els bordells no ens els hem d’imaginar com un sol edifici, sinó una sèrie de petites cases anomenades “hostals” o “albergs” on cada dona vivia i hi treballava. Aquest conjunt d’hostals era controlat per l’hostaler de bordell. L’hostaler de bordell s’ocupava del dia a dia del bordell i de cobrar els diners a les dones públiques, donar-los a qui tingués l’usdefruit del bordell i aquest pagava una quantitat fixa, semblant a un cens, al Consell de Cent”[1].

En relació al bordell de Viladalls, la primera notícia que tenim d’aquest espai és l’any 1367, “en un ban perquè les prostitutes no abandonessin el bordell. El document ens especifica els carrers amb què limitava el bordell: el carrer del Vidre (Vedriers), Boqueria, dels Ollers i el carrer d’en Rauric (Rourich)”[2]. Aquella zona era a l’època la zona amb més prostitució de la ciutat, i ja existia aquesta activitat anteriorment a l’obertura del bordell.

Era un bordell de “certa grandària, ja que disposava de quatre portals un que donava al carrer de Viladalls, un al carrer del Vidre i els altres dos a un carreró tocant al del Vidre. Posteriorment es reduïren a dos”[3].  L’espai constava de dues parts diferenciades: el bordell pròpiament dit amb les habitacions i les cases de l’hort. “En la primera part se servia menjar i beguda per a les dones públiques i als clients. Les habitacions servien perquè poguessin prestar els seus serveis. Les cases situades en l'hort eren perquè les dones descansessin. El bordell tal com veiem no era un sol edifici sinó que era una infraestructura d'edificis amb funcions diferenciades”[4].

 

 

---

---

Bibliografia