Casa Llinàs o Casa del Baró de Castellet

La Barcelona Emmurallada ( tornar al mapa)

La primera menció que coneixem de la Casa Llinàs és que Marti (II) de Montcada, ciutadà honrat de la ciutat, n’era propietari l’any 1263. La casa és venuda l’any 1391 a Pere de Rones, membre de la casa de l’Infant Alfons. Deixa la casa a la seva filla Constança, casada amb Arnau de Branca o Brancha, mercader i canviador de 1354 a 1399. El ciutadà Francesc Joan Gerona i Ferrat, fill de Guillem Gernoa (net d’Arnau de Branca), devia ser el següent propietari sense que sigui possible assegurar que hi visqués.

L’any 1531 la casa és venuda al mercader Domènec Moradell. L’any 1556 la casa és venuda la casa, amb botigues, horts i arbres, a Francesc Xifré, també mercader. A la seva mort la casa passa a mans de la seva neboda  Àngela Jerònima Poch i Codina. 

L’any 1629 la casa passa a mans del doctor en drets i donzell Acaci Antoni de Ripoll i Masjoan de Malars (casat amb Magdalena Bru i de Granollachs, de la destacada família que posseïa una propietat al carrer Montcada, Casa Bru). L’any 1655 ven la casa a la seva filla Eulàlia.

L’any 1668 la casa és comprada per Caterina Farell i Blai, vídua de Joan (I) Llinàs i executa obres a la casa: “va adquirir una casa que no es trobava en gaires bones condicions, i després de força anys sense invertir-hi diners en la conservació”[1]. El seu fill Joan (II) de Llinàs i Farell, d’aquí sortirà el nom de la finca, que fou ciutadà honrat i un agent econòmic molt actiu de la ciutat, exportant productes tèxtils, i també participà en el negoci de l’arrendament de neu.

L’any 1722 la casa és venuda al fabricant d’indianes Miquel Alegre i Roig, qui fundarà amb dos socis la companyia Alegre i Gibert. Miquel Alegre i Roig intentà rebre un títol nobiliari, però serà el seu fill Marià Alegre d'Aparici i d'Amat qui, l’any 1797, rebrà la concessió de la Baronia de Castellet; amb aquest nom serà coneguda a partir d’aleshores la casa del carrer de Montcada. Aquest últim entre els anys 1756 i el 1793 renovà la casa, construint un saló neoclàssic l’estructura gòtica original va ser parcialment transformada, com per exemple la façana. “A la seva mort, el seu nét, Mariano Alegre va fer donació de la casa, en una data que ens és desconeguda, a l'Hospital de la Santa Creu. Des del darrer quart del segle XVIII la propietat estaria configurada ja com una casa de veïns”[2].

L’any  1963 fou expropiat per formar part del Museu Picasso. Començaren aleshores unes obres que se centraren en el pati: l’objectiu “va consistir a recuperar els elements primitius del segle XVI. D'aquesta època s'havien descobert la llinda d'una finestra coronella, i les restes d'una segona, així com algunes peces d'una galeria superior. En aquesta cara del pati es van reconstruir les restes oposades, afegint les parts que teòricament faltaven. Els carreus del mur també són nous. Per contra, en l'altra cara del pati no s'havia trobat cap element històric singular. No obstant això, es va aixecar un mur de pedra completament nou i es va col·locar una porta del segle XVI, que probablement procedia d'un altre enderrocament”[3].

La Casa Llinàs o Casa del Baró de Castellet  és un edifici de planta rectangular construït entre mitgeres, organitzat al voltant de dos patis, un de rectangular, el principal, i un de planta quadrada a la part posterior de l’edificació. A la planta baixa encara es conserven algunes sitges a un nivell de semisoterrani. Al pati principal “es localitza un espai destinat actualment a acollir les guixetes del museu Picasso, avui dia revestit totalment de formigó i que va substituir la gran escala d'accés a la finca i un forjat cassetonat de fusta, tots dos, molt probablement de cronologies barroques”[4]. Comparada amb altres finques del carrer Montcada aquesta és de dimensions més reduïdes “reduïdes i no disposa d'una escala noble exterior d'accés als pisos superiors”[5]. A la planta baixa es troba una gran sala, construïda al segle XVIII allà on existia l’horta de la casa.

Al primer pis trobem la sala neoclàssica, “un del pocs elements que s'ha conservat gairebé intacte en la restauració de la finca, la qual va prioritzar la recuperació dels elements medievals per sobre dels barrocs”[6].

“Comparat amb la resta de patis nobles del carrer Montcada, el del palau del Baró de Castellet té unes dimensions força més reduïdes i no disposa d'una escala noble exterior d'accés als pisos superiors. El primer testimoni material d'aquest pati es remuntaria al segle XV, malgrat que la finca tindria els seus orígens a les darreries del segle XIII. Així doncs, es conserven algunes llindes de les finestres coronelles del segle XV, tot i que havien estat substituïdes per altres en cronologies barroques; la troballa d'alguns dels seus elements durant la restauració dels anys seixanta del segle XX, van condicionar la seva restitució amb la incorporació de peces noves. Durant aquesta intervenció també es va refer la solana del segon pis i es van incorporar una porta i una finestra esculpides de dubtosa procedència. Malgrat l'eliminació de bona part del projecte barroc de la finca, encara es conserven nombrosos elements estructurals (murs, arcs, finestres, portes...) que donen testimoni de les nombroses transformacions patides per l'edifici al llarg del temps, associades bé als projectes arquitectònics originals, bé als projectes de restauració més contemporanis”[7].

Bibliografia