L’antic Castell Vell, castrum vetus, després de ser la residència del vescomte de Barcelona, passa a denominar-se al segle XIII Castell del Veguer o Castell de la cort del Veguer. L’estatut dels veguers fou aprovat a les Corts de 1228. El veguer era, al Principat de Catalunya i a Mallorca, l’autoritat “delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant”[1].
El veguer ocupà l’antiga edificació, amb el seu tribunal i presó. “L'edifici, conservant sa vella y robusta carcassa exterior, canvià l’estructura de llur distribució interior, segons les aplicacions que se li donava”[2].
[1] Enciclopèdia Catalana: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0150045.xml
[2] Carreras i Candi, F.; 1916, pàg. 149
Bibliografia
Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P.; 1947, “Catalogo Monumental de España. La Ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, Madrid, pàg. 321-322
Carreras Candi, F.; 1912 “Geografia General de Catalunya. Ciutat de Barcelona”, Establiment editorial de Albert Martín, Barcelona
Carreras i Candi, F.; 1916,“Excursió retrospectiva a la vella Barcelona” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Núm. 257, Juny 1916, any XXVI, pàg. 142-153
Enciclopèdia Catalana: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0150045.xml
Gea i Bullich, M. , Hernández-Gasch, J., 2012, “Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del de Regomir i Correu Vell”, ACTIUM, Alella, pàg. 11