“Els Fiveller (també dits Fivaller) van ser un dels llinatges més destacats del patriciat urbà de Barcelona des de la baixa edat mitjana. Van edificar la seva fortuna com a canvistes i van assolir aviat la condició de ciutadans honrats. Eren presents al govern municipal de la capital catalana des del segle XIII”[1].
La família va tenir nombroses branques, i diverses residències a la ciutat. La primera casa que es coneix d’aquesta família, es trobava en un enclavament anomenat alberch d'En Fivaller que comprenia una gran casa, localitzada al carrer dels Fivallers, avui en dia carrer de Segòvia[2].
“La casa, que originàriament degué tenir planta i dos pisos, estava limitada al nord pel carrer baixada de santa Clara», al sud pel carrer dels Brocaters, a l'oest pel carrer de la Freneria i a l'est per la plaça del Rei”[3].
“Aquesta mansió, dependent de l'església parroquial de sant Jaume , degué edificar-se sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, aproximadament en 1230, estant concebuda no solament per a habitatge familiar sinó també com a local comercial, amb administració i magatzems d'un dels més pròspers negocis comercials, marítims i financers de la ciutat d'aquell temps. Disposava el predi en els seus orígens d'un hort amb safareig, quadres i dependències de la masoveria, conjunt immobiliari exteriorment sever, de l'estil dels mercaders barcelonins”[4].
El 1338 arrenden la seva finca al Consell de Cent, el qual hi instal·larà l'escrivania del Maestre Racional de la ciutat, i la família Fivaller marxa a viure a una casa nova “més d'acord amb el seu prestigi social i la seva fortuna”[5].
Aquella antiga família canviadors i ciutadans honrats, s’anirà enriquida pel comerç durant el segle XIV, i la trobarem participant activament a la política municipal[6]. A mitjan segle XVII “totes excepte una de les branques familiars que s'havien anat configurant feia aproximadament cent anys, desaparegueren”[7]. (...). “En el moment culminant d'aquest procés, quan ja només restava una única branca nodrida per les antecessores i colaterals, la qual centralitzava tots els recursos familiars guanyats, aquest llinatge adquirí el grau de noblesa”[8]. (...). “El llinatge aconseguí sobreviure a les inclemències de l’extinció progressiva de les seves branques, refugiant-se en els càrrecs o bé en el patrimoni, mantenint-se durant la major part del temps pròxim a la vida política i quan no, evolucionant fins a assolir-ho de nou, corn a part d'una classe enormement estratègica, a la qual pertanyeren. Les condicions de l’accés al poder podien variar, però la capacitat per adaptar-s'hi mai minvaria”[9].
[2] Segòvia, carrer de: Nom donat al carrer pel primer Ajuntament de la República (30 de maig de 1931) per evitar la duplicitat, ja que el seu nom, carrer de Fivaller, l'havien donat al carrer de Ferran. http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0
[3] Morales Roca, F.J.; 1981, pàg. 310
[4] Morales Roca, F.J.; 1981, pàg. 311
[5] Morales Roca, F.J.; 1981, pàg. 311
[6] Alguns dels seus membres són forca coneguts per a la historia medieval catalana: Ramon Fivallcr, gran col·laborador de Marti l’Humà i d'Alfons el Magnànim, custodià el castell de Casp durant les reunions dels compromissaris; el seu germà Joan Fivaller, durant la seva conselleria s'enfrontà amb Ferran i reclamant-li els drets del vectigal de la carn. Es trobava implicat a un dels bàndols urbans enfrontats per raó de certs càrrecs, al costat dels Vallseca i dels Palou amb qui més tard enllacaria una branca de la família, integrant-se dins la petita noblesa. .Al llarg del segle XV, destacaren corn a bigaires exercint la política al municipal. Coincidint amb el primer fort atac de la Busca, l'altre partit municipal, a partir de 1451 es manà el segrestament dels béns d'alguns dels caps dels ciutadans honrats, entre ells, Bernat Fivaller, qui destacà en la contraofensiva. Anys més tard, a la guerra civil, seguí la causa del General contra Joan I”. Fargas Peñarrocha, Mª. A.; 1993, pàg. 131
[7] Fargas Peñarrocha, Mª. A.; 1993, pàg. 134
[8] Fargas Peñarrocha, Mª. A.; 1993, pàg. 135
[9] Fargas Peñarrocha, Mª. A.; 1993, pàg. 150
Bibliografia
Fargas Peñarrocha, Mª. A.; 1993, “Organització familiar i política de grup a l'època moderna: els Fivaller de Barcelona”, Estudis : revista de historia moderna, Núm. 19, pàg. 131-150
Morales Roca, F.J.; 1981, “Historia de la ilustre Casa de Fivaller”, Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, Núm. 9, pàg. 305-346
Web Arxiu Nacional de Catalunya. Notícies: Arxiu de la Casa Fivaller
https://anc.gencat.cat/web/.content/anc/noticies/Documents/Arxiu-de-la-Casa-Fiveller.pdf