La historiografia barcelonina ha identificat com a primer hospital o alberg de la ciutat l’hospital d’en Guitard, en honor del seu hipotètic fundador. “Aquest hospital ha estat successivament conegut també amb els noms d'hospital de la Canonja, l’hospital de la Seu i casa hospital de la santa Creu i santa Eulàlia”[1].
Es trobava darrere la catedral, a l’actual carrer de la Freneria cantonada amb el carrer Baixada de la llibreteria, “les seves estructures es devien prolongar, però, per damunt del carrer Brocanters mitjançant una volta”[2]. A mitjan segle XI estava en un estat de decadència, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller van decidir de restaurar-lo, ampliar-lo posant-lo sota l’advocació de la santa Creu i de santa Eulàlia, nom amb què és coneguda la catedral de Barcelona.
Al primer quart del segle XIII el rei Jaume I va cedir a l’Ordre de la Mercè, que no tenia residència pròpia a la ciutat, “una part del seu palau, mentre que el bisbe Berenguer de Palou dotava l’Institut amb l’antiquíssim hospital dit de santa Eulàlia” [3].
L’hospital s’extingí l’any 1236 quan s’acordà que es fusionés amb el nou hospital del canonge Colom.
[1] Capdevila i Soldevila, J.; 2009
[2] Pujades i Bataller, R. J. ; 2023, pàg. 33
[3] Millan Rubio, J.; Martínez Delgado, P., 2008, pàg. 21
Bibliografia
Capdevila i Soldevila, J.; 2009, “Treballs històrics: La pobresa i les institucions assistencials a la Barcelona medieval. Els hospitals medievals. L'Hospital d'en Guitard”, Catalunya Cristiana, Arquebisbat de Barcelona
Millan Rubio, J.; Martínez Delgado, P., 2008, “El Palau de Capitania General de Barcelona”, Direcció General de Relacions Institucionals, Generalitat de Barcelona
Pujades i Bataller, R. J. ; 2023, “Pedra i poder. El Palau Major de Barcelona”, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)