Arran de les campanyes dutes al subsòl de l’església dels sants just i Pastor, l’any 2012 es van descobrir tota una sèrie d’estructures d’època romana, datades a l'etapa fundacional de la colònia romana.
Aquestes estructures, d’una banda, correspondrien a una xarxa de conduccions d’aigua, que segons els experts es tractaria “d'un dipòsit d'aigua, un castellum aquae o una piscina limaria relacionat amb la distribució de l'aigua a la ciutat romana”[1]. D’altra banda, les altres estructures correspondrien a elements d'un pòrtic o d'una façana monumental porticada, així com l’angle d’un podi, que podien correspondre a un segon temple romà de la ciutat, orientat en sentit nord-est/sud-oest, igual que el denominat com a temple d’August, situat al promontori que es coneix com a Mons Tabert. “Pocs i molt concrets eren els edificis que es construïen sobre podium, reservant-se, fonamentar-te, aquesta característica per als temples”[2]. “També és interessant assenyalar la troballa del coronament d'un pedestal d'un monument eqüestre, el primer localitzat a la ciutat, monuments que sempre es disposaven en espais públics rellevants. La peça va aparèixer en un nivell d'enderrocament i no aprofitada com a material constructiu en l'antiguitat tardana, la qual cosa podria indicar una ubicació, en origen, no massa llunyana”[3].
Es desconeix a quina divinitat podia estar dedicat el temple. Els experts realitzen la hipòtesi que existís una relació, “en superfície i en relació amb el dipòsit/castellum, algun edifici vinculat a l'aigua que fora més tard cristianitzat”[4]. Podria tractar-se d’una font monumental, un nimfeu o un edifici de culte dedicat a les aigües. “La cristianització dels cultes aquàtics antics, d'espais vinculats a l'aigua o d'advocacions que encobreixen cultes romans a les aigües és un tema ben documentat”[5].
El temple romà va estar en peu fins a un moment imprecís de la primera meitat del segle V, quan va ser derrocat. A partir d’aleshores en aquell indret s’hi ha construït un complex catedralici tardoantic, la basílica romànica, i la basílica, que encara avui en dia podem contemplar, la basílica gòtica. És a dir, una continuïtat en el culte a la divinitat, segurament ininterromput durant dos mil anys.
[1] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2020, pàg. 19-20
[2] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, pàg. 174
[3] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2015, pàg. 213
[4] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, pàg. 200
[5] Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2020, pàg. 20
Bibliografia
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2015 “Barcino, la topografia de una fundación augustea”, Tarraco Biennal : Actes, 2on Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic : August i les províncies occidentals, 2000 aniversari de la mort d'August : Tarragona, 26-29 de novembre de 2014, ICAC- Institut Català d'Arqueologia Clàssica, pàg. 207-215
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, “Origen y antigüedad de la basílica de sant Just i Pastor de Barcelona: el complejo cristiano del siglo VI y su precedente pagano”, dins “Patrimoni, Arqueologia i Art a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (II Jornada Basíliques Històriques de Barcelona) Studia Historica Tarraconensia, Núm. 8, & Ateneu Universitari Sant Pacià, 15 i 16 març 2018, Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes, Barcelona, pàg. 15-28
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2019, “La Barcelona visigoda: un puente entre dos mundos. La basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor: de la ciudad romana a la ciudad altomedieval”, Studia Archaelogiae Christianae, Núm. 3, Edicions Facultat de Teologia de Catalunya- Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes
Beltrán de Heredia Bercero, J.; 2020, “La ocupación, privatización y modificación del entramado viario en la "Barcino" tardoantigua”, dins “Ruptura y continuidad. El callejero de la ciudad clásica en el tránsito del Alto Imperio a la Antigüedad Tardía”, Museo Arqueológico de Alicante - Diputación de Alicante, pàg. 113-125
Beltrán de Heredia Bercero, J., 2021, “Apunts de topografia alt-medieval: la basílica romànica de sant Just i Pastor de Barcelona i les capelles de sant Celoni i Sant Felix”, dins “Bisbes, màrtirs, menestrals i comerciats a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor”, (V Jornada Basíliques Històriques de Barcelona), Studia Historica Tarraconensia , Núm. 11, Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Barcelona, 2021, pàg. 119-131